DIBUIXAR UNA MÀ

La mà és el segon dibuix que executen els nostres alumnes. Per què la mà? Primer, perquè és part de nosaltres mateixos: té vida, es mou, palpita, cosa que la converteix en un repte, i és com el nostre primer autoretrat.

Segon, perquè hi ha una mena de llegenda urbana que diu que dibuixar una mà correctament és el més difícil per a un dibuixant; per això, el primer que fem al nostre taller és desmitificar aquestes frases que només serveixen per generar por i frustració. Els nostres alumnes principiants demostren que poden dibuixar correctament la seva mà.

Tercer, per demostrar-nos que amb el dibuix de les fulles hem après a no dibuixar les coses que tenen nom —dits, ungles, palmell—, sinó que definitivament dibuixem espais, llums i ombres.

Què és el dibuix?

El dibuix és un engany, escrivia Bruno Ernst al seu llibre sobre Escher.

Si una mà està ocupada pintant-ne una altra, i si aquesta segona mà al seu torn està ocupada pintant la primera, i si tot això està representat en un full de paper subjectat amb xinxetes sobre el tauler de dibuix… i si, a sobre, això no és sinó un dibuix, es pot parlar ben bé d’un súper-engany. Dibuixar és, en efecte, un engany. Per un moment, hem estat convençuts que teníem al davant un món tridimensional, quan en realitat miràvem una superfície plana. Escher hi va veure un veritable conflicte, que va intentar il·lustrar amb cura en una sèrie de dibuixos, com per exemple la litografia Manos dibujando.

Atès que dibuixar és un engany —una il·lusió que pretén reemplaçar la realitat—, podríem fer encara un pas més i fer sorgir un món tridimensional d’un de bidimensional.

“Manos dibujando” (1948) M. C. Escher