PINTAR FLORS I PLANTES: Composició i color
Hi ha preguntes que en un taller d’art són més que freqüents; una d’elles té a veure amb el tema que proposem als alumnes per compondre els seus primers quadres.
Per què flors? Han de ser plantes? A aquesta classe i clàssica pregunta ens referíem.
De vegades ens trobem amb una resistència ferma respecte a aquest tema en particular per part dels alumnes. Pel que sembla, la pintura d’una flor s’associa a la idea d’un romanticisme que tendeix a la cursileria.
El primer gran repte és aquest: fer d’un tema tan trillat una pintura que permeti un altre punt de vista; demostrar que el tema d’una pintura pot ser abordat de moltes maneres diferents. Una pintura d’una flor o d’una planta pot ser dramàtica, violenta, amenaçadora, freda i, és clar, també pot transmetre fragilitat, delicadesa, bellesa, voluptuositat, sensualitat.
Les gegantines i sensuals flors d’O’Keeffe, la recreació japonesa dels lliris i les flors d’ametller de Van Gogh, la humilitat dels seus gira-sols, els delicats iris i mates d’herba de Dürer, el bigarrat jardí de Lucian Freud, els solitaris gerros de Cézanne, ens parlen, més que d’una simple representació naturalista, de la personalitat de cada pintor.
El tema és una excusa perquè el pintor mostri una part de si mateix i de la seva manera de treballar.
El primer fet artístic té a veure amb el punt de vista triat pel pintor en el moment de dibuixar la flor o la planta que servirà de model al seu quadre. Aquest punt de vista no sempre sorgeix immediatament, i la majoria d’alumnes han de fer diversos dibuixos de flors o plantes diferents abans d’escollir la composició que més els identifica.
En molts casos només s’ha pres un sector del dibuix total, i s’ha fet una segona, una tercera o una quarta composició.
Després s’ha investigat sobre el color: cada composició s’ha pintat repetidament amb diferents harmonies cromàtiques, i moltes vegades, després de seleccionar l’harmonia, s’ha tornat a compondre la imatge, adequant-la a aquesta nova informació.
Tot aquest procés d’investigació i selecció és la manera com el pintor descobrirà la identitat que vol donar al seu quadre.
Tots els treballs van ser primer dibuixats amb plantes i flors naturals. Desafiant el moviment d’aquestes i l’efímer de la seva durada, els nostres alumnes van prendre consciència del moviment i de la vida que tenen.
Afegim, doncs, a l’acte purament artístic, la connexió amb la natura i el privilegi de poder ser conscients del moviment d’una planta o d’una flor.
Per als professors, aquest procés és necessari. Intentem i busquem que l’alumne es demostri a si mateix que pot treballar sense dependre d’una fotografia i, d’altra banda, perquè la nostra intenció no és respectar fil per randa la informació de colors de les flors i les plantes, sinó jugar i investigar diferents harmonies de color.
D’aquesta manera, els colors triats no són una simple imitació de la realitat, i reflecteixen, en tot cas, també el caràcter de cada artista.
